Tall de digestió

Recomanació de llibres

1.- Títol: Filla de la nit.

Autora: Laura Gallego Garcia.

Poso aquest enllaç de l’autora perquè en conegueu millor la seva biografia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Laura_Gallego_Garc%C3%ADa

Editorial: Edebé.

Any de publicació: 2004

2.- El llibre “filla de la nit” és un llibre de gènere narratiu.

Resum: La tranquil·litat del poblet de Beaufort s’ha vist alterada per un

fet que en principi no té cap explicació raonable. El granger Henri Morillon ha trobat morta una de les seues vaques en estranyes circumstàncies. Alguns habitants del poble, com el jove Jerôme, creuen que la mansió Grisard guarda certa relació amb el succés. El vell casalot ha romàs molts anys abandonat, fins que la bella i enigmàtica Isabelle ha tornat a la localitat que la va veure nàixer i d’on va fugir temps arrere, i s’hi ha instal·lat per a portar una vida solitària i misteriosa.

3.- Aquest llibre el vaig triar perquè me’l va recomanar el meu tiet. Em va dir que era força interessant i que m’agradaria molt. Tenia raó, m’ha encantat.

4.- La història, que fa molt de temps ja que la vaig llegir, va ser interessant, intrigant i misteriosa. No he trobat rés en el que em pogués semblar amb la protagonista.

5.- Aquest llibre el recomano a les persones que els hi agrada el misteri, l’aventura, els vampirs...

Sortida a Barcelona

Vam anar el dia 1 de febrer a Barcelona. La classe de 2nD es va distribuir pels altres segons i a mi em va tocar 2nA. La professora de 2nA, la Dolors Sabater, és la professora de socials. Això em va anar bé, ja que ella també ens explicava i recalcava coses importants de les explicacions.

L’excursió va comença quan

vam anar a agafar el metro.

Vam anar cap al metro d’Artigues fins la parada Passeig de Gràcia.

Quan vàrem arriba al Passeig de Gràcia, vam continuar, caminant fins la plaça Catalunya, on vam esmorzar i ens vam fer unes quantes fotografies.

Després vam fer la visita a la catedral de Barcelona

, on la filla de la Dolors ens va explic

ar les diferències de l’art gòtic europeu i l’art gòtic català.

Al costat de la catedral també es podia veure una part de la muralla.

I al costat dret de la muralla també ens trobàvem un aqüeducte.

Tot seguit vam anar al museu d’història de Barcelona. Hi havia dues maquetes i una guia que ens va explicar les maquetes. Ens va contar una mica la història de Barcelona a l’època medieval: com es va formar; perquè hi ha una muralla separant dues parts de la muralla, que era perquè a la part interior de la muralla no hi cabia més gent i van fer un altre muralla per a que la gent es pogu

és instal·lar allí; per a que servien els forats del terra del museu, que era el lloc on es guardava el vi... i unes quantes coses més.

Al sortir del museu, la mateixa guia va anar explicant llocs de Barcelona, on vam arribar caminant. Alguns carrers, que tenien noms d’oficis.

I vàrem anar a l’església de Santa Maria del mar, on ens vam seure dins l’església i ens va explicar com va ser formada, que era una església construïda per tots, els pobres, els rics... També que s’havia cremat dues vegades i que l’havien reconstruït.

I més coses sobre aquella gran església que mesura 33m d’alçada. Aquella església té una cosa curiosa. Un dels vitralls que hi podem trobar, té l’escut del barça.

Finalment, vam anar al metro de Plaça Catalunya i vam fer

transbord fins a Passeig de Gràcia. A partir d’aquest punt cadascú va agafar el que li anava millor i va anar fins a casa seva.

Aquesta excursió m’ha semblat interessant. Em vist llocs i m’ho he passat força bé.

Fi

El racó preferit del meu cos: Les dents

Poden ser boniques, com les descriuen en els poemes, aquelles perles perfectes i precioses, o poden ser lletges, com pot dir el dentista.
Ens poden servir per diferents coses. Amb elles podem demostrar als demés la nostra felicitat, mostrant-les dins de la nostra boca. I també són prosaiques, cada dia masteguem amb elles per poder alimentar-nos.

Normalment les dents no són una part del cos que ens permeten identificar les persones, però les meves són diferents.
Els meus queixals, són diferents dels altres. Tenen cinc puntes, els de d’alt, i quatre els de baix. És una mica estrany, però és cert.

Això, crec jo, que pot ser perquè el meu pare també tenia un defecte, o cosa diferent, a la boca. Tenia dues campanetes, no una, sinó dues. També era molt estrany. Jo crec que això és hereditari i per tant, jo tinc aquest singularitat a la boca.

El meu nom

El meu nom el va elegir la meva mare. Si hagués sigut noi l’hauria elegit el pare.

El meu nom no és únic, m’agradaria que ho fos. Quan sigui gran m’inventaré un per al meu fill o filla, perquè el seu no m sigui únic en el món.

A pesar de que no m’agradi del tot el meu nom, crec que el meu nom te que se aquest i punt. Ara explicaré perquè: abans que naixés, quan ja sabien que seria nena, la meva mare va elegir posar-me el nom de Montserrat, i va passar una cosa estranya. Vaig néixer el dia 27 d’Abril, el dia de la Mare de Déu de Montserrat, el dia del meu Sant.

Aquest treball sobre el nostre nom m’ha fet pensar i per això vull canviar el meu nom, per als amics, que em cridin d’un altre manera que no sigui Montse. Com per exemple: sé, la última síl·laba del meu nom o també lolé, deixar les vocals i canviar les consonants per la lletra l.

DEU MOMENTS DE FELICITAT

1.- Mirar el satèl·lit lluminós i blanc en la nit negra, i que la ment se’m quedi del mateix color que l’astre.

2.- Veure en l’immensa foscor del cel, brillar llums de diferents colors i al mateix temps sentir un cop fort al cor, per conseqüència de les explosions.

3.- Està a punt de dormir-me i sentir una cosa suau que es refrega per la meva cara, i al esternudar, veure que surt corrents de l’habitació.

4.- Quan ve el Nodi, el gos que té la meva tia, i comença a córrer darrere de la pilota, i me la port, però no me la deixa agafar.

5.- La sensació que tinc al finalitzar el partit, en el qual he utilitzat tota la meva energia, i suposadament també totes les meves companyes, per aconseguir la victòria.

6.- Un dia en el que el meu cap no té ningun pensament clar, per culpa del maleït examen, i et comuniquen que la professora aquest dia no ha aparegut pel centre.

7.- Escoltar el so que produeixen els meus dits quan toquen les cordes, tapant els forats o premen algunes notes del teclat. I al mateix temps notar com se’m posen els pels de punta al escoltar una melodia antiga.

8.- Gaudi de la tranquil·litat de la teva casa, obrir la porta, veure al cosinet petit i pensar per a tu mateixa: déu meu, quin dia més llarg el d’avui.

9.- Vacances d’estiu, ser monitora de nens de 4 i 5 anys, i veure cada matí la cara d’il·lusió que tenen per a començar aquest dia en l’esplai.

10.- L’ il·lusió que tinc al saber que aquest dia serè una mica més madura, almenys per la xifra que indica quans anys fa que jo estic en aquest món.