El racó preferit del meu cos: Les dents

Poden ser boniques, com les descriuen en els poemes, aquelles perles perfectes i precioses, o poden ser lletges, com pot dir el dentista.
Ens poden servir per diferents coses. Amb elles podem demostrar als demés la nostra felicitat, mostrant-les dins de la nostra boca. I també són prosaiques, cada dia masteguem amb elles per poder alimentar-nos.

Normalment les dents no són una part del cos que ens permeten identificar les persones, però les meves són diferents.
Els meus queixals, són diferents dels altres. Tenen cinc puntes, els de d’alt, i quatre els de baix. És una mica estrany, però és cert.

Això, crec jo, que pot ser perquè el meu pare també tenia un defecte, o cosa diferent, a la boca. Tenia dues campanetes, no una, sinó dues. També era molt estrany. Jo crec que això és hereditari i per tant, jo tinc aquest singularitat a la boca.